Actualitat

Notícies

Dilluns, 17 de juliol de 2017

Visualitzen les metàstasis del melanoma abans que apareguin i identifiquen noves dianes per al seu tractament

Un estudi liderat pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) identifica, en el secretoma del melanoma, una molècula responsable de la preparació del llit metastàtic abans que la metàstasi aparegui. Els investigadors han desenvolupat una tècnica que permet visualitzar, en ratolins, les fases més primerenques del melanoma, han estudiat el procés metastàtic i han identificat una molècula com a possible diana farmacològica. El treball, coordinat per Marisol Soengas, directora del Grup de Melanoma al CNIO, el va publicar la prestigiosa revista Nature a finals del mes de juny. Susana Puig, cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Clínic i de l'equip IDIBAPS Melanoma: imatge, genètica i immunologia, i professora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, és una de les coautores de l'estudi.

En el melanoma cutani, el càncer de pell més agressiu, és especialment important la detecció precoç: amb poc més d'un mil·límetre de gruix el tumor pot començar a disseminar, enviant les seves cèl·lules a colonitzar altres òrgans. Quan això passa el pronòstic és, en general, dolent. S'ha millorat molt en el tractament, en particular amb immunoteràpia, però la mortalitat del melanoma segueix sent molt elevada. Una de les grans preguntes per respondre és com es produeix aquesta disseminació tan ràpida dels melanomes.

Per a l'estudi s'ha utilitzat un model de ratolí bioluminescent, denominat MetAlert, que permet visualitzar el llit metastàtic abans que es produeixi la metàstasi. Aquest model orienta els investigadors a l'hora de buscar gens i molècules que intervenen en la progressió tumoral, des de les etapes més primerenques. També permet estudiar les recaigudes després de cirurgia, o la resposta a fàrmacs anticancerós.

El grup, a més, ha realitzat un mapa complet de totes les proteïnes que secreten tant els melanomes agressius com els que no ho són. Els resultats no es van fer esperar: "Trobem moltes proteïnes que secreten específicament els melanomes que actuen a distància, però en aquest treball ens vam enfocar en una en particular, MIDKINE, per la seva novetat i potencial com a diana terapèutica", explica David Olmeda, primer autor del treball.

Els investigadors es van preguntar com d'important era MIDKINE en pacients amb melanoma. En col·laboració amb especialistes en dermatologia i patologia de l'Hospital 12 d'Octubre, a Madrid, i de l'Hospital Clínic, a Barcelona, ​​van analitzar l'expressió de MIDKINE en lesions benignes (pigues) i en melanomes en diferents estadis de desenvolupament. Aquest experiment va demostrar que els pacients amb alts nivells de MIDKINE en els ganglis limfàtics tenen un pitjor pronòstic, una dada que obre la via a utilitzar MIDKINE com a possible biomarcador d'agressivitat.

Així, els resultats del treball publicat a Nature tenen rellevància doble; segons indica Marisol Soengas, "hem pogut descobrir mecanismes desconeguts del desenvolupament del melanoma, i identificar nous marcadors de metàstasi que hem validat en mostres de pacients, i que podrien obrir noves vies per a tractaments farmacològics". Susana Puig, destaca l'interès de l'estudi "ja que aprofundeix en el coneixement del procés metastàsic en melanoma", i posa en valor el treball col·laboratiu realitzat entre investigadors bàsics i clínics de diferents institucions que "és fruit de l'abordatge multidisciplinari en recerca oncològica".

El treball ha estat finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, L'Oréal Paris USA-Melanoma Research Alliance, la Worldwide Cancer Research, l'Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació Mutua Madrileña, la Fundació 'La Caixa', Immutrain Marie Skłodowska-Curie ITN i projectes del National Cancer Institute dels EUA.

Referència de l’article:

Whole-body imaging of lymphovascular niches identifies pre-metastatic roles of midkine.

Olmeda D, Cerezo-Wallis D, Riveiro-Falkenbach E, Pennacchi PC, Contreras-Alcalde M, Ibarz N, Cifdaloz M, Catena X, Calvo TG, Cañón E, Alonso-Curbelo D, Suarez J, Osterloh L, Graña O, Mulero F, Megías D, Cañamero M, Martínez-Torrecuadrada JL, Mondal C, Di Martino J, Lora D, Martinez-Corral I, Bravo-Cordero JJ, Muñoz J, Puig S, Ortiz-Romero P, Rodriguez-Peralto JL, Ortega S, Soengas MS.

Nature. 2017 Jun 28;546(7660):676-680. doi: 10.1038/nature22977.