Actualitat

Notícies

Dimecres, 14 de març de 2018

El liti i els antipsicòtics injectables de llarga durada s'associen a un menor risc de reingrés en pacients amb trastorn bipolar

Les persones amb trastorn bipolar que realitzen tractament amb liti són les que presenten un menor risc de reingrés hospitalari. Així ho demostra un estudi del Karolinska Institutet a Suècia, en què també ha participat Eduard Vieta, cap de servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i del grup Trastorns Bipolars de l'IDIBAPS i director científic de CIBERSAM.

Els antipsicòtics injectables d'acció prolongada també van mostrar ser efectius, reduint el risc de reingrés hospitalari en un 30% en comparació amb els seus equivalents orals. L'estudi ha estat publicat recentment a la revista JAMA Psychiatry.

Els fàrmacs estabilitzadors de l'estat d'ànim i els fàrmacs antipsicòtics són el tractament d'elecció en el trastorn bipolar, que es caracteritza per períodes alterns de depressió i d'exaltació de l'estat d'ànim (mania). Es considera que el liti és l'estabilitzador de l'ànim més eficaç, però fins al moment només s'han realitzat uns pocs estudis per comparar els efectes a llarg termini dels diferents fàrmacs disponibles en aquesta malaltia.

Per determinar quin tractament farmacològic és més efectiu en el trastorn bipolar, els investigadors van comparar el risc de reingrés hospitalari en més de 18.000 pacients de Finlàndia que havien estat hospitalitzats prèviament per aquesta malaltia. Durant els 7 anys de seguiment, es van comparar, per a cada pacient, els períodes amb i sense tractament.

La principal conclusió de l'estudi va ser que el tractament amb liti suposava un risc un 30% més baix de reingrés hospitalari, per malaltia mental o física, en comparació amb els períodes sense tractament.

Els antipsicòtics injectables d'acció prolongada també van demostrar ser efectius. En comparar períodes en què un pacient havia estat en tractament amb un antipsicòtic oral o el seu equivalent injectable, es va observar que el tractament amb antipsicòtics injectables d'acció prolongada s'associava amb un risc de reingrés al voltant d'un 30% més baix.

En canvi, la Quetiapina, un dels antipsicòtics orals més prescrits en el trastorn bipolar, va reduir el risc de reingrés només en un 7%.

Jari Tiihonen, professor del Departament de Neurociència Clínica de l'Institut Karolinska i coordinador de l'estudi, explica que "la prescripció de liti ha disminuït de manera constant en els darrers anys, però els nostres resultats mostren que aquest fàrmac ha de seguir sent la primera línia de tractament per els pacients amb trastorn bipolar. els antipsicòtics injectables d'acció prolongada poden oferir una opció segura i efectiva per a aquells pacients en els quals el liti no és adequat ".

Per la seva banda, Eduard Vieta, coautor de l'estudi, afirma que "els estudis de registre aporten dades molt valuoses procedents de la pràctica clínica que complementen l'obtinguda a través dels assajos clínics. Encara que l'estudi es va fer a Finlàndia els seus resultats són extrapolables a altres països".

Referència de l’article:

Real-World Effectiveness of Pharmacologic Treatments for the Prevention of Rehospitalization in a Finnish Nationwide Cohort of Patients With Bipolar Disorder.

Lähteenvuo M, Tanskanen A, Taipale H, Hoti F, Vattulainen P, Vieta E, Tiihonen J.

JAMA Psychiatry. 2018 Feb 28. doi: 10.1001/jamapsychiatry.2017.4711.