IDIBAPS, Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

Principals línies de recerca

En el camp de la SIDA:

1. La línia més important està centrada en la resposta perifèrica (sang) i central (teixit limfàtic i líquid cefaloraquidi) a diverses pautes de tractament antiretroviral quan s’administra en fases evolutives molt precoces (CD4 > 500 mm3). Hem posat a punt tècniques ultrasensibles de determinació de càrrega viral al plasma i als teixits; tècniques de determinació de resistència genotípica i d’immunofenotipatge i proliferació de limfòcits CD4+ davant d’antígens del mateix VIH; i, en col·laboració amb el grup de farmacologia clínica, tècniques de determinació de nivells de medicaments. La hipòtesi de treball, una vegada descartada la possibilitat d’eradicar el VIH, és veure si és possible suprimir, de forma quasi completa i a llarg termini, la replicació del VIH, recuperar el sistema immunitari i quantificar el grau d’aquesta recuperació. La interrupció del tractament condueix a un ràpid rebrot.

2. El mecanisme pel qual el virus és capaç d’escapar de la resposta citotòxica és objecte d’estudi, i podria ser la selecció de quasiespècies diferents dels reservoris (resistència immunològica). Per aquest motiu, hem engegat una línia d’investigació encaminada a desenvolupar tècniques d’estimulació del sistema immunològic per associar-hi el tractament antiretroviral. La interrupció cíclica del tractament pot provocar una recuperació de la resposta immunològica específica als antígens del VIH associada a una caiguda espontània de la càrrega viral, que es correlaciona amb el grau de resposta proliferativa i citotòxica específica contra el VIH-1 en un percentatge petit de pacients.

3. També hem posat a punt una tècnica d’immunoteràpia basada en l’administració de cèl·lules dendítriques autòlogues estimulades ex vivo amb el mateix virus del pacient. El primer estudi en fase I amb pacients està ja acabat i publicat. El segon estudi, utilitzant concentracions més altes de virus per estimular ex vivo les cèl·lules dendrítiques autòlogues, està ja practicament completat.

4. Estem desenvolupant diversos immunògens que podrien ser potencials candidats per vacunes terapèutiques o preventives.

En el camp de les infeccions generals:

1. Endocarditis clínica i experimental incloent-hi endocarditis en drogoaddictes (Dr. J.M. Miró).

2. Les infeccions en receptors de trasplantaments. Diagnòstic microbiològic i marcadors pronòstics (Dra. A Moreno).

3. Els factors predictius i els marcadors de resposta al tractament de les infeccions nosocomials (Dr. J. Mensa)

4. La resposta al tractament, resistència i transmissió de la tuberculosi.

5. Factors pronòstics de la infecció respiratòria d’origen comunitari i nosocomials, tant en els hostes immunocompetents com en els immunodeprimits.

6. Les bases genètiques de la susceptibilitat de l’hoste i les bases bioquímiques, moleculars i en la capacitat replicativa de les soques resistents.