Recerca

Àrea 5

Oncologia Molecular i Translacional

Responsable de l'equip

Objectius estratègics

Els objectius estratègics del laboratori se centren en tres àmbits:

  1. Una àrea purament científica corresponent a la consolidació de les línies de recerca i els grups que treballen en cadascuna d'elles.
  2. Una segona àrea corresponent a recaptar ajuts i finançament per a la recerca, per tal d'assegurar-nos el bon funcionament del laboratori.
  3. Un tercer objectiu és formalitzar i enfortir les actuals col·laboracions internacionals amb institucions de Boston, Manchester i Oslo. 

La primera de les àrees esmentades (la científica) comporta un augment qualitatiu i quantitatiu de la producció científica. En concret, les línies de recerca de càncer colorectal i de mama. 

Tant per la temàtica com per la qualitat de la recerca podrem atreure investigadors interessats en fer un stage, preparar la tesi doctoral o integrar-se al laboratori. Gràcies a això, l'any 2014 hem incorporat dues noves biòlogues al grup. Pel que fa a la segona àrea (finançament de la recerca), hem de continuar amb el mateix criteri establert anys enrere per assegurar la continuació de totes les línies de recerca i afavorir la captació/contractació de nou personal. En l'actualitat, el laboratori disposa de quatre subvencions FIS (2012, 2013, 2014), una subvenció per Redes de l'Instituto Carlos III, una beca de l'Asociación Española Contra el Cáncer (2014) i un beca de recerca de la Fundació CELLEX.

Principals línies de recerca

1. Mecanismes de quimioresistència tumoral: 

  • 1.1. Mecanismes de resistència en càncer colorectal lligats a la via extrínseca d'apoptosi in vitro i in vivo (Joan Maurel).
  • 1.2. Mecanismes d'adaptació epigenètica i plasticitat cel·lular durant l'aparició de quimioresistències (Estel Enreig, Neus Carbo, Elisabet Ametller).
  • 1.3. Resistència a fàrmacs antineoplàsics en tumors de cap i coll (Juan J. Grau). 
  • 1.4. Electroquimioteràpia en tumors sòlids. Estudi de l'electroporació. (Juan J. Grau). 
  • 1.5. Implicació d'IGF-1R i MMP-7 en els mecanismes de resistència a quimioteràpia i anticossos enfront de receptors tirosina quinasa. Estratègies terapèutiques de reversió de quimioresistència (Joan Maurel; Mercedes Marín).
  • 1.6.Caracterització del paper d'MMP-7 a la resistència a bevacizumab en càncer de còlon (Joan Maurel; Estela Pineda; Mercedes Marín; Cristóbal Mezquita; Jovita Mezquita; Betlem Mezquita). 
  • 1.7. Mecanismes de progressió tumoral en càncer de mama HER2+ induïts per l'adquisició de resistència a Trastuzumab i Lapatinib (Patricia Fernández,Paloma Bragado, Gemma Fuster, Pere Gascón). 

2. Cèl·lules mare, microambient i mecanismes de metàstasi. 

  • 2.1. Control neuronal de la progressió del càncer de mama (Mario Manzino, Estel Enreig, Elisabet Ametller, Pere Gascón). 
  • 2.2. Interacció entre GPCRs i RTKs (Patricia Fernández; Estel Enreig, Susana García, Pere Gascón). 
  • 2.3. Paper del gen PPT-I en el procés metastàtic (Mario Mancino, Patricia Fernández; Paloma Bragado, Elisabet Ametller, Pere Gascón). 
  • 2.4. Micrometàstasis pre-angiogèniques de cèl·lules circulants (Cristina Nadal). 
  • 2.5. Mecanismes de metàstasis hepàtiques en càncer colorectal (Cristina Nadal). 
  • 2.6. Paper del microambient en la dormància de cèl·lules tumorals disseminades (Paloma Bragado, Raúl Alonso, Anna López).

3. Influència de l'estrès i el microambient en el càncer de mama. 

  • 3.1. Efectes del microambient en l'heterogeneïtat del càncer de mama (Gemma Fuster, Arantzazu Zubeldia, Anna López, Pere Gascón)
  • 3.2. Paper de l'estrès en la transició del carcinoma ductal d'in situ a invasiu. (Arantzazu Zubeldia, Gemma Fuster, Raúl Alonso, Pere Gascón).

4. Estudis farmacodinàmics i de predicció a la resposta terapèutica 

  • 4.1. Estudi predictiu i farmacodinàmic de la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant en càncer de pròstata. (Begoña Mellado). 
  • 4.2. Mecanismes i marcadors de quimioresistència en càncer de pròstata. Estratègies terapèutiques de reversió de quimioresistència. (Begoña Mellado; Mercedes Marín). 

5. Estudi sobre la determinació i la caracterització de cèl·lules tumorals circulants 

  • 5.1. En càncer de pròstata (Begoña Mellado). 
  • 5.2. En càncer de ronyó.
  • 5.3. En càncer de mama (Montse Muñoz). 

6. Micro-ARN en el desenvolupament i pronòstic del càncer de pulmó de cèl·lula no petita. (Nuria Viñolas). 

7. Estudi de les interaccions del tumor i l'estroma en el càncer de pulmó de cèl·lula no petita (CPCNP): paper dels fibroblastes associats al càncer en el CPCNP (N. Reguart; J. Alcaraz). 

8. Efecte de l'enduriment anòmal del teixit tumoral en CPCNP (J. Alcaraz; N. Reguart). 

9. Càncer de pulmó

  • 9.1. Identificar els mecanismes pels quals el tipus més abundant de cèl·lula estromàtica (és a dir, el fibroblast) contribueix a la progressió de cada subtipus de tumor de càncer de pulmó.
  • 9.2. Determinar el valor predictiu de la sobreactivació del miofibroblast en la progressió del CPCNP, per identificar les causes principals d'aquesta sobreactivació i examinar les seves conseqüències patològiques pel que fa a la invasió cel·lular en càncer. 
  • 9.3. Obtenir el perfil epigenètic del miofibroblast de diferents subtipus de CPCNP.