IDIBAPS, Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

1. Estudi de factors de l'hoste en la història natural i la resposta al tractament en pacients amb hepatitis crònica C. En aquest àmbit val la pena remarcar els estudis que el grup està fent sobre la influència dels polimorfismes del gen IL28B (que codifica per interferó lambda-3) en la història natural i la resposta al tractament antiviral de l'hepatitis crònica C (en pacients immunocompetents i en trasplantats de fetge). En pacients trasplantats amb hepatitis C, el nostre grup ha demostrat que la presència d'un polimorfisme IL28B favorable en el receptor, si s'associa al polimorfisme favorable en el fetge del donant, incrementa de forma significativa la resposta al tractament antiviral (Fig 1). En els propers mesos s'avaluarà el paper d'aquest polimorfisme en la història natural de la infecció crònica pel virus de l'hepatitis C.

2. Desenvolupament de models per l'estudi in vitro del virus de l'hepatitis C (VHC). Actualment, només hi ha un model per l'estudi del cicle vital complert del VHC. És un model limitat, perquè es basa en el cultiu d'una única línia cel•lular on hi creix només una soca del virus. Durant el darrer any, hem iniciat el desenvolupament de nous sistemes de cultiu cel.lular basats en diferents lineas cel.lulars amb marcadors incorporats, que permeten la detecció de replicació viral i el cribatge de mostres biològiques amb certa rapidesa. L'objectiu final d'aquests estudis és disposar d'un o més sistemes de cultiu del VHC que permeti el creixement i adaptació de virus provinent de mostres biològiques i que per tant, sigui més representatiu del que passa in vivo.

3. Detecció d'antígens del VHC en teixit hepàtic. Aquest és un projecte que d'alguna manera dona continuïtat al que varem començar a 2008 amb l'objectiu de caracteritzar l'expressió dels receptors d'entrada del VHC (claudina-1, ocludina SR-B1 i CD81). Un cop finalitzat aquest projecte, volem intentar la detecció d'antigens virals en teixit hepàtic. Tot i que pot semblar un projecte fàcil, fins ara no s'ha pogut aconseguir la detecció d'aquests antígens de forma reproduïble. Com que disposem de mostres de pacients trasplantats amb càrregues virals molt altres, i aprofitant la experiència acumulada aquests darrers anys amb microscòpia confocal i tècniques d'immunohistoquímica, ens proposem avaluar la presència de diferents antígens virals a biòpsies de fetge. L'èxit del projecte podria tenir aplicació clínica, en aspectes tan rellevants com el diagnòstic diferencial del rebuig i la recurrència de l'hepatitis C post-transplantament.

4. Diagnòstic no invasiu de l’hepatitis C crònica. Aquesta és ja una línia de recerca consolidada dins el grup. Durant els darrers anys, diversos estudis del nostre grup han demostrat la validesa diagnòstica de l'elastometria de transició (ET, Fibroscan) per al diagnòstic de la fibrosi hepàtica avançada o de la hipertensió portal en pacients infectats pel VHC i sotmesos a un trasplantament de fetge. Durant l'any 2009 i 2010, es van avaluar altres marcadors no invasius de fibrosi hepàtica (com ara la combinació de diferents marcadors sèrics de fibrogènesi). Dins d'un projecte més ambiciós (LiverBiomark) que forma part del Ciberehd, el grup s'ha proposat utilitzar les técniques de metabolòmica per tal d'intentar identificar de forma precoç a aquells pacients amb hepatitis C amb risc de desenvolupar formes greus de la malaltia (tant en pacients immunocompetents com en trasplantats de fetge).

5. Tractament de l'hepatitis C crònica. Lògicament, el nostre grup segueix dedicant grans esforços a millorar l'eficàcia i la seguretat del tractament antiviral en pacients amb infecció crònica pel VHC. Dins d'aquesta línia de recerca s'inclouen diferents aspectes: 1) participació en assaigs clínics de noves molècules antivirals (tant en fases inicials com en fases de pre-comercialització), 2) estudi de factors predictius de resposta al tractament i disseny de models que permetin una predicció fiable dels resultats del tractament, especialment pel que fa a la predicció de la recidiva de la infecció en aquells pacients que han aconseguit negativitzar el VHC durant el tractament. En el darrer any, hem après que el tractament amb fàrmacs antivirals directes (i per tant, sense la necessitat d'interferó) és capaç d'eliminar el VHC de forma definitiva i per tant de curar la infecció crònica. Aquest pas és una fita important en el camp de les hepatitis i que farà canviarà el tractament de forma radical en els propers 10 anys.