Recerca

Àrea 4

Bases biològiques del trastorn psíquic i psiquiatria nuclear

Responsable de l'equip

Objectius estratègics

El nostre grup estudia els aspectes neurobiològics, psicològics i terapèutics dels trastorns psiquiàtrics greus a través de les sis línies de recerca següents: trastorns bipolars, esquizofrènia, depressió-ansietat, psiquiatria i psicologia infantil i juvenil, intervenció psiquiàtrica en patologia mèdica i alcoholisme.

Principals línies de recerca

  • El programa de trastorns bipolars investiga principalment els mecanismes neurobiològics i anatomicofuncionals implicats en el desenvolupament de la malaltia (genètica, neuromoduladors, factors hormonals i neuroimatge) i les seves recaigudes, el curs clínic i les seves conseqüències neuropsicològiques, l'eficàcia dels tractaments farmacològics i de nous tractaments, les intervencions psicològiques per a la detecció i la prevenció precoç de recurrències.
  • El programa d'esquizofrènia centra la recerca en els primers episodis esquizofrènics i en l'esquizofrènia resistent i comòrbida. Les línies principals inclouen neuroimatge, neurobiologia i psiquiatria molecular; neurocognició, neuropsicologia i psicoeducació; farmacogenètica de fàrmacs antipsicòtics; salut física; població d'alt risc. S'ha desenvolupat un programa per a la caracterització i prevenció de segons episodis psicòtics. 
  • Les línies de recerca principals de la Unitat d'Alcohologia són: seguiment longitudinal prospectiu de pacients alcohòlics; desenvolupament d'instruments i tècniques de cribratge per a la detecció precoç i consell breu en bevedors de risc; avaluació i pronòstic de pacients alcohòlics candidats a un trasplantament hepàtic; tractament del tabaquisme en pacients alcohòlics;  avaluació de les polítiques d'alcohol europees i el seu impacte en la salut pública; i recerca en fàrmacs anticraving (contra l'estat de deler). 
  • La línia relacionada amb la depressió té com a objectius la implementació de nous mètodes d'endofenotips psicopatològics i biològics aplicats a la depressió major; el desenvolupament de mètodes d'anàlisi del mecanisme d'acció dels antidepressius mitjançant el model plaquetari de la depressió; la investigació dels factors neurotròfics (BDNF) en pacients depressius; i l'exploració de factors condicionants dels símptomes residuals de la depressió major. 
  • Les línies de recerca principals del grup de recerca de psiquiatria i psicologia infantil són: nens i adolescents amb un primer episodi psicòtic, rehabilitació cognitiva de subjectes amb alt risc de desenvolupar un trastorn psicòtic o afectiu. Alteracions en anorèxia i bulímia nervioses i nous abordatges terapèutics. Alteracions en trastorn obsessiu-compulsiu i alteracions autoimmunitàries en conductes obsessives. Conductes addictives en nens i adolescents, eficàcia i seguretat de fàrmacs psicoactius; trastorns de l'espectre autista; desenvolupament i validació d'escales clíniques; i l'estudi de nens diagnosticats amb el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). 
  • La línia d'intervenció psiquiàtrica en patologia mèdica ha centrat la seva investigació en els aspectes psiquiàtrics i psicològics de les principals patologies neurològiques: demència, esclerosi múltiple, epilèpsia, malaltia de Parkinson i malaltia de Huntington; i també aspectes psicològics associats a processos hospitalaris medicoquirúrgics (trasplantaments, delírium, suïcidi). En l'àmbit de pacients externs, la recerca s'ha centrat en marcadors clínics i biològics relacionats amb el trastorn d'identitat de gènere (població transsexual).
  • També s'han dut a terme investigacions sobre trastorns de la personalitat: l'estructura dels sistemes diagnòstics, la seva relació amb l'adaptació al medi i la validació de nous models i instruments. 

Grup de recerca

Trastorns Bipolars

Eduard Vieta

(HCB)

El programa de trastorns bipolars ha estat reconegut com a Grup de recerca consolidat (2014 SGR 398) per l'Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). El programa, caracteritzat per un enfocament multidisciplinari, investiga els mecanismes neurobiològics i anatomicofuncionals implicats en el desenvolupament i curs clínic de la malaltia, la comorbilitat, els mecanismes neurocognitius implicats i la recerca de nous tractaments farmacològics, biofísics i psicosocials. Com a conseqüència d'aquesta feina, les principals guies diagnòstiques i terapèutiques internacionals documenten aquestes contribucions i en recomanen l'aplicació. Col·laborem activament amb altres grups de l'IDIBAPS, del CIBERSAM i grups de recerca internacionals en estudis multicèntrics sobre investigació translacional i innovadora.

Grup de recerca

Esquizofrènia

Miquel Bernardo

(HCB)

El Grup Esquizofrènia Clínic (GEC) ha estat reconegut com a Grup de recerca consolidat (2014 SGR 441) per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Aquest grup interdisciplinari se centra en la cura clínica, la recerca i l'ensenyament sobre l'esquizofrènia i els trastorns relacionats. La recerca se centra en l'estudi dels primers episodis, origen precoç en infants i adolescents, esquizofrènia resistent i comòrbida. Col·laborem activament amb altres grups de l'IDIBAPS, del CIBERSAM i grups de recerca internacionals en estudis multicèntrics sobre investigació translacional i innovadora. 
Col·laborem amb una xarxa europea de recerca en esquizofrènia i mantenim una estreta relació amb xarxes americanes de recerca.

Grup de recerca

Psiquiatria i psicologia de la infància i l’adolescència

Josefina Castro

(HCB)

Aquest grup de recerca s'integra en el Departament de Psiquiatria Infantil i Juvenil, i en l'Institut de Neurociència de l'Hospital Clínic. El nostre objectiu és facilitar la recerca clínica en psiquiatria i psicologia infantil i juvenil i col·laborar amb grups especialitzats en genètica, neuroimatge i neurobiologia. El grup ha establert importants col·laboracions amb el Departament de Psiquiatria d'Adults de l'Hospital Clínic, així com amb altres centres de nivell nacional, com ara el CIBERSAM (Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental). En el nivell internacional, el nostre grup col·labora amb el Grup de Psiquiatria Infantil de la ECNP (European College of Neuopsychopharmacology), la Universitat de Pittsburgh (Estats Units) i el Child and Adolescent Psychiatry Yale Child Study Center, New Haven (Estats Units). A més a més, ha estat reconegut com a Grup de recerca consolidat (2014_SGR_489) per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).

Grup de recerca

Neuroimatge multimodal en psicosis d'inici recent i d'alt risc

Gisela Sugranyes

(HCB-IDIBAPS)

Aquest programa, que està integrat en el Grup de Recerca en Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil, cerca entendre els mecanismes neurals subjacents al desenvolupament dels trastorns psicòtics en nens i adolescents. Concretament, es planteja identificar els correlats neurals, estructurals i funcionals, que caracteritzen els joves amb alt risc per la psicosi i durant les fases inicials del trastorn. També té com a objectiu explorar la relació entre mesures de neuroimatge i fenotips clínics i neuropsicològics, a més de la interacció amb genotips concrets. Donat el rang d’edat d’aquesta població, es brinda especial atenció a la interacció entre canvis relacionats amb la malaltia i processos associats al neurodesenvolupament fisiològic durant la infància i adolescència. A nivell traslacional es dóna prioritat a la identificació de factors predictors de la transició a psicosi i mesures de pronòstic funcional, a més de la identificació de noves dianes de tractament.

Grup de recerca

Grup de Recerca en Addicions Clínic (GRAC)

Antoni Gual

(HCB)

El Grup de Recerca en Addiccions Clínic (GRAC) està reconegut per l’AGAUR (SGR00649) i integrat a la Red de Trastornos Adictivos (RETICS). L’objectiu final del grup és promoure una assistència de qualitat i basada en l’evidència als pacients addictes. La nostra recerca s’engloba en tres grans línies: a) la prevenció, epidemiologia, cost social i econòmic i morbi-mortalitat de les addiccions; b) Noves opcions terapèutiques (avaluació de nous fàrmacs en fase 3 i 4, intervencions mHealth, determinació de drogues en fluids orgànics, teràpies grupals, etc; c) Abordatge del pacient amb complicacions orgàniques i addiccions (trasplantament hepàtic, dolor crònic, etc.).