IDIBAPS, Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer

Principals línies de recerca

1. Neuropsicologia i neuroimatge en l’envelliment malalties degeneratives. Canvis produïts per l’estimulació elèctrica transcranial en l’activació cerebral i en la memòria. Patrons de deteriorament cognitiu en relació a les alteracions de la substancia grisa i de la connectivitat cerebral en la malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer i deteriorament cognitiu lleu. Contribució de la reserva cognitiva i cerebral en el grau de deteriorament.

En la malaltia de Parkinson hem trobat que els pacients sense demència tenen una reducció de substància grisa que afecta selectivament el cap de l’hipocamp, en pacients amb demència aquesta reducció s’observa també a la part posterior. Així mateix hem trobat que l’alteració de memòria declarativa correlaciona amb la pèrdua de substància grisa del cap de l’hipocamp. Els estudis de ressonància magnètica funcional ens han posat de manifest una disminució de l’activació del còrtex prefrontal en pacients amb al·lucinacions visuals durant tasques de percepció de cares suggerint una alteració dels mecanismes atencionals en aquests pacients.  

La troballa més significativa l’envelliment i el deteriorament cognitiu en fases inicials de la malaltia d’Alzheimer (MA) ha estat la constatació a partir d’un estudi amb ressonància magnética funcional, que les persones amb alteració cognitiva d’edat avançada i portadores de l’al·lel e4 de l’apolipoproteïna E, presentaven una connectivitat funcional augmentada de l’hipocamp amb altres regions corticals i subcorticals durant la realització d’una tasca d’aprenentatge visual. Degut a que aquesta variant genética representa un factor de risc per la MA, aquests resultats indiquen que en estadis preclínics de la malaltia els portadors d’aquest al·lel sobreactiven xarxes neuronals en un intent de compensació dels processos degeneratius. Pel que fa deteriorament cognitiu i patologia cerebrovascular de petit vas, vàrem poder posar de manifest a partir d’anàlisi de imatges de RM estructural, que els casos amb més d’un infart llacunar tenien un dany més extens en la substància blanca cerebral, en comparació als pacients amb un sol infart llacunar.

2. Plasticitat cerebral. Conseqüències a llarg termini de les lesions cerebrals. Estudi de la resposta cerebral al llenguatge en pacients en estat vegetatiu o de mínima resposta. Connectivitat estructural y funcional associada al dany axonal difús. Alteracions en la girificació, connectivitat cerebral i gruix cerebral en prematurs amb leucomalàcia periventricular.

En aquesta línia hem trobat que la ressonància magnètica funcional permet detectar capacitats de percepció del llenguatge preservades en alguns pacients traumàtics en estat vegetatiu crònic i amb resposta mínima. Així mateix hem identificat els patrons d’hipoactivació cerebral durant tasques de memòria de treball produïdes pel dany axonal difús, així com la seva parcial reversibilitat relacionada amb la millora clínica i tractament cognitiu.

En els estudis de adolescents nascuts prematurament hem identificat regions de la substància blanca que expliquen part de les alteracions de la velocitat de processament mental. També hem constatat que l’espectroscòpia per ressonància magnètica és una tècnica completaria a la volumetria cerebral per a objectivar seqüeles a  llarg termini de l’hipocamp relacionades amb els dèficits d’aprenentatge. Així mateix, hem palesat que el genu del cos callós es relaciona fonamentalment amb alteracions prefrontals mentre que l’esplenium reflecteix més els dèficits d’adquisició de Vocabulari

3. Disfuncions del sistema fronto-basal i alteracions de la memòria. Disfuncions del sistemes fronto-parietals associats a la discalcúlia. Potencial ús de la RMf en la identificació de disfuncions de memòria associades a l'hipocamp.

En aquesta línia hem identificat que el dèficits de memòria episòdica i memòria visual son manifestacions preclíniques de demència en subjectes que tenen queixes subjectives de pèrdua de memòria. Pel contrari la memòria de treball, que reflecteix disfuncions frontals, no sembla tenir cap valor pronòstic.

D’altra banda dins de les diverses mesures de fluència verbal que es una tasca clàssicament considerada prefrontal, s’ha trobat que la capacitat de classificació (formació de clústers) és mes predictiva de conversió a Alzheimer en subjectes amb deteriorament cognitiu lleu que la capacitat de canvi i el nombre de paraules totals emeses. Aquesta troballa té alt interès  clínic en l’aplicació de bateries neuropsicològiques.